LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Durant les darreres classes varem parlar sobre el tema de la intel·ligència, i més concretament sobre la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner. El tema em va semblar molt interessant i és per aquest motiu que he volgut indagar una mica més sobre aquesta teoria.

A continuació, us detallo una mica més d’informació, per si és del vostre interès i voleu aprofundir en el tema.

La teoria de les intel·ligències múltiples és un model proposat per Howard Gardner en el que la intel·ligència no es vista com quelcom unitari, que agrupa diferents capacitats específiques amb diferent nivell de generalitat, sinó com un conjunt d’intel·ligències múltiples, diferents i independents. Gardner defineix la intel·ligència com la “capacitat de resoldre problemes o elaborar productes que siguin vàlids en una o més cultures”. A més, Gardner afegeix que de la mateixa manera que existeixen molts tipus de problemes per a resoldre, també hi ha molts tipus d’intel·ligència. Fins el moment, Gardner i el seu equip de la Universitat Harvard han identificat vuit tipus diferents d’intel·ligència, que són els següents:

-         Intel·ligència lingüística

-         Intel·ligència lògico- matemàtica

-         Intel·ligència espaial

-         Intel·ligència corporal- cinestèsica

-         Intel·ligència musical

-         Intel·ligència naturalista

-         Intel·ligència intrapersonal

-         Intel·ligència interpersonal

Per tal de conèixer i aprofundir una mica més sobre cadascuna de les intel·ligències que proposa Gardner, aquí us deixo l’enllaç d’un vídeo on s’explica cadascuna d'elles amb més detall, d’una manera simple i visual.

http://www.youtube.com/watch?v=Zj2m6-FqqIU&feature=related

Del vídeo exposat, m'agradaria remarcar una frase de Gardner que m'ha agradat molt i que vull compartir amb tots vosaltres.

"Es bueno ser inteligente, y/o desarrollar múltiples inteligencias. Pero es mucho más importante utilizar nuestras capacidades para servir a los demás y la sociedad en general." - Howard Gardner

Espero que la informació proporcionada us hagi estat de gran interès i utilitat.

Potser aquesta serà la darrera entrada que faci en el meu blog, però vull fer constar que ha estat tot un plaer poder compartir coneixements amb tots vosaltres. Moltes gràcies per les aportacions de tothom, ja que entre tots plegats hem pogut anar adquirint més informació, més recursos, estratègies, eines... En definitiva, un munt d'aprenentatges que ens han ajudat a formar-nos com a persones, com a docents i com a futurs psicopedagogs.

Un petó ben fort i fins aviat!

L'ASSERTIVITAT

Hola a tots/es!

Els darrers dies de classe varem estar parlant d'una actitud/ comportament molt important, l'assertivitat. A més, es va comentar que aquesta actitud és l'equilibri entre dues altres actituds, la passivitat i l'agressivitat. He volgut aprofundir una mica més sobre el tema, per això, he fet una recerca per Internet per tal d'obtenir més informació.

A continuació, us la mostra per si és del vostre interès.

L'assertivitat és la capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres. Ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix, encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom o el que se suposa que és correcte. És una habilitat comunicativa, molt emprada a la psicologia i que s'ha aplicat a molts camps, inclòs el camp de la política.

Com a estil comunicatiu, els comunicadors assertius es distingeixen dels passius i dels agressius.

Els comunicadors passius no defensen els seus propis límits o drets, permetent que els comunicadors agressius els influenciïn i acaben acceptant o creient allò que l'agressiu els hi diu.

Els comunicadors agressius no respecten els límits dels altres i intenten influenciar-los amb la fita que acabin defensant les seves postures.

En canvi, els comunicadors assertius no tenen por de defensar les seves opinions o intentar influenciar els altres, però sempre respectant els límits dels altres i intentant aprendre de les seves opinions, tot i que en un principi siguin oposades a les seves. Els assertius també són capaços de defensar-se davant l'intent d'invasió comunicativa que fan els comunicadors agressius.

Per acabar, m'agradaria deixar-vos l'enllaç d'un vídeo que he trobat molt interessant. En aquest, Fernando Pena, psicòleg de València, ens explica els tres tipus de comportament que les persones acostumen a desenvolupar davant d'una situació conflictiva. I, com ja us podeu imaginar, aquests són: l'estil passiu, l'estil agressiu i l'estil assertiu. A més, ens ensenya una tècnica per tal d'adoptar una actitud assertiva a la vida. Finalment, per a complementar l'explicació de les característiques principals de cada model, es mostren dues situacions de la vida quotidiana per tal d'entendre millor els tres estils de comportament i, d'aquesta manera veure'ls exemplificats a la vida real.

L'enllaç del vídeo és el següent: http://www.youtube.com/watch?v=LE7NXiGba00&feature=related

Espero que la informació proporcionada us hagi estat de gran interès.

Fins aviat!

DISTORSIONS COGNITIVES

El darrer dia a classe vam estar parlant sobre les distorsions cognitives i els diferents tipus que existeixen, però he volgut aprofundir una mica més sobre el tema, per això, tot seguit us faig una pinzellada més àmplia respecte el tema.

Una distorsió cognitiva, en les teràpies cognitivo- conductuals com la Teràpia Cognitiva de Aaron T. Beck i la Teràpia Racional Emotiva Conductual d’Albert Ellis, és una forma d’error en el processament d’informació. Les distorsions cognitives desenvolupen un paper predominant en la psicopatologia al produir la pertorbació emocional.

La primera classificació de les distorsions cognitives va ser donada per Albert Ellis i va ser ampliada per Aaron T. Beck, tot i que anteriorment altres autors i autores com Karen Horney, ja havien identificat algun dels fenòmens implicats en el que actualment s’anomenen distorsions cognitives.

En el model A-B-C (Aconteixement- Belief (creença)- Conseqüència emocional) d’Ellis, les distorsions cognitives serien les que determinen les creences maladaptatives, que produirien la pertorbació. A més, s’han relacionat aquestes distorsions amb les fal·làcies lògiques, però el fet d’aprendre a rebutjar aquestes distorsions i els seus consecutius pensaments negatius és el que es coneix com a reestructuració cognitiva.

Aquestes percepcions empobrides que realitza el pacient sobre ell mateix, respecte el món i el futur, el porten a desenvolupar fòbies, depressió, problemes d’autoestima, obsessions, entre altres.

Per això, en aquest cas, la tasca que realitza un terapeuta cognitiu és la de mostrar al seu pacient que la seva percepció del món en un determinat moment és únicament una de les possibles formes de percebre aquest mateix món, i certament no la més enriquidora. Llavors, el terapeuta ajuda al pacient a desenvolupar pensaments alternatius i formes alternatives de plantejar-se davant de la situació que li resulta problemàtica en el món real. A més, el terapeuta ajuda al pacient a aprendre a qüestionar-se aquests models del món del pacient i l’ajuda a descobrir solucions als seus problemes que no estaven en el seu model i, d’aquesta manera el pacient veu que no és que “no existissin” solucions, sinó que simplement ell no les havia vist.

A continuació, també us mostro un seguit d’exemples per tal d’acabar d’entendre millor el concepte de distorsió cognitiva:

- Nadie me quiere (generalización excesiva)
- Me va mal con las mujeres (generalización)

- Soy tonto (etiquetado)

- Sé que se están riendo de mí (leer el pensamiento, personalización)

- Yo no le gusto a ella (leer el pensamiento)

- Me va a ir mal en este examen (adivinar el futuro)

- Soy un imbécil inservible (catastrofismo, generalización excesiva, etiquetado)

- Tengo este problema y no he podido resolverlo a pesar de intentarlo varias veces, así que no tiene solución (saltar a conclusiones, pensamiento "todo o nada")

- Nada me resultará bien en la vida (tremendismo, generalización excesiva, adivinar el futuro)

- A alguien no le gusta mi trabajo, por tanto, seguramente a la mayoría de mis compañeros no les gusta mi trabajo (pensamiento "todo o nada", leer el pensamiento, generalización)

- Siento que no puedo con esto, por tanto, no puedo (razonamiento emocional, generalización)

La informació ha estat extreta de la següent font: http://es.wikipedia.org/wiki/Distorsi%C3%B3n_cognitiva

Espero que tota la informació aportada us hagi estat de gran interès.

Fins aviat!

LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

A la darrera classe, vàrem encetar el tema de les emocions i, entre altres coses, vam estar parlant sobre la intel·ligència emocional. He volgut aprofundir una mica més sobre el tema i els autors que el tracten, i he trobat un PDF sobre l'Educació Emocional d'un curs que vaig realitzar, que dedica un apartat exclusivament a parlar sobre la intel·ligència emocional. Com que no sé com us el puc adjuntar, he extret les idees que he trobat més interessants i que us poden ser útils, i a continuació us les mostro. Tot i així, m'agradaria facilitar-vos aquest document, ja que realment el contingut que s'hi presenta és de gran interès i utilitat.

A psicòlegs com Robert Stenberg, Howard Gardner i Peter Salovey devem el fet d’haver superat la separació entre pensar i sentir, i d’haver consolidat un concepte molt més ampli d’intel·ligència.

Howard Gardner va distingir set tipus d’intel·ligència, i va desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples en les quals considerava les intel·ligències interpersonal i intrapersonal, molt similars a la intel·ligència emocional (Mayer i Salovey, 1997). Cal destacar, però, que la seva teoria és una ampliació del marc conceptual de David Weschler.

Gardner, atorga a les emocions un rol fonamental dintre del conjunt d’actituds necessàries per a viure, i defineix la intel·ligència intrapersonal com la que permet comprendre i treballar amb un mateix, i la intel·ligència interpersonal com la que permet comprendre i relacionar-se amb els altres.

El terme “intel·ligència emocional” va ser utilitzat per primera vegada el 1990 pels psicòlegs Peter Salovey, de la Universitat de Harvard, i John Mayer, de la Universitat de New Hasmpshire, per a descriure les qualitats emocionals que semblen tenir importància per a l’èxit.

Salovey i Mayer consideraven que per a entendre el concepte d’intel·ligència emocional es necessita explorar els dos termes implicats, intel·ligència i emoció. Les emocions pertanyen a l’esfera afectiva que inclou les emocions, els estats d’ànim, les avaluacions i altres estats sentimentals com la fatiga o l’energia. Les definicions d’intel·ligència emocional havien de connectar emocions amb intel·ligència. És conegut que l’emoció esbiaixa el pensament. Aquest biaix, denominat “judicis congruents” amb l’estat d’ànim, es produeix quan la relació afectiva entre l’estat d’ànim de la persona i les seves idees augmenten el valor dels judicis que es realitzen. Per això, Salovey i Mayer consideren que "la intel·ligència emocional és l’habilitat per a percebre emocions, per a accedir i generar emocions, per a entendre les emocions, i el coneixement emocional per a regular reflexivament les emocions, així com per a promoure el creixement emocional i intel·lectual” (Mayer i Salovey, 1997).

Mayer i Salovey (1993) defensen una perspectiva cognitivista de la intel·ligència emocional. Aquests autors consideren que l’emoció pot incrementar l’efectivitat del raonament.

D’una banda, les emocions poden ajudar a generar plans de futur, així si el sentiment de por o dolor ens esbiaixa a fer expectatives negatives de futur, podem desenvolupar plans alternatius per a evitar que això ocorri (Mayer, 1986). D’altra banda, les emocions faciliten la priorització de les activitats, ja que l’emoció dirigeix la nostra atenció a estímuls rellevants (Easterbrook, 1959; Salovey, 1990).

Espero que la informació proporcionada us hagi estat de gran interès. De totes maneres, espero poder facilitar-vos el document complet, molt més exhaustiu, d'on he extret totes aquestes idees.

Fins aviat!

TEST DE MEMÒRIA

La memòria és una funció del cervell i, alhora, un fenomen de la ment que permet a l’organisme codificar, emmagatzemar i recuperar informació.

Per a exercitar aquesta memòria, us proposo un test que us permetrà avaluar la vostra capacitat de memòria.

L’objectiu d’aquest exercici consisteix simplement en memoritzar una sèrie d’objectes que us apareixeran i que podreu visualitzar durant 30 segons. Un cop hagi passat aquest temps, els objectes desapareixeran i veureu que us apareixeran unes caselles on haureu d’escriure el nom de tots aquells objectes que recordeu. En funció del número d’elements que recordeu, us donaran una orientació del vostre nivell de memòria.

Per cert, totes les paraules les haureu d’escriure en minúscules i sense accents, és a dir, tal i com les veureu escrites a sota de cada imatge.

Us animeu i després ho comentem?

Aquí us deixo l’enllaç per si és del vostre interès: http://www.psicoactiva.com/tests/memor.htm

Fins aviat amics/gues!

QUINS EFECTES ES PODEN DONAR AL CONSUMIR HEROÏNA?

Després de veure el documental anomenat Heroina, la última generación en la darrera classe, m'agradaria comentar que em va impressionar i sobtar molt el fet de saber que hi ha tantes persones addictes a una droga com és l'heroïna.

Tot i que el visionat va ser molt il·lustratiu i clar, m'agradaria compartir amb tots vosaltres un petit vídeo on s'expliquen, de manera molt gràfica i entenedora, quins són els efectes, els riscs i la dependència i tolerància que es poden donar en una persona que consumeix heroïna.

L'enllaç és el següent: http://www.youtube.com/watch?v=V7GbHo5IyH4&feature=related

Espero que us sigui útil i interessant la meva aportació.

Fins aviat!

L'AUTOESTIMA

Tal i com vàrem parlar a les darreres sessions de classe, l'autoestima és un tema clau pel creixement i el desenvolupament de les persones. És tan important que fins i tot dins de la piràmide de les necessitats de Malow hi ha un nivell exclusivament dedicat a ella.
A causa de la gran importància que se li atribueix a aquesta, he volgut fer una petita recerca i compartir amb tots vosaltres tots els aspectes positius que tindrem com a persones si tenim un alt nivell d'autoestima, ja que això és la clau d'èxit en la vida de moltes persones.

Per tant, per què és important tenir una bona autoestima? Doncs, entre altres raons, perquè ens proporciona tot això:

- Una bona sensació sobre nosaltres mateixos i una visió optimista, que portarà a cada persona en un cercle virtuós de la positivitat.
- El valor de provar les coses i fer retrocedir els seu límits.
- La capacitat de relacionar-se bé amb els altres, ajudant a fomentar la seva autoestima.
- La confiança a la xarxa per buscar i parlar amb persones que comparteixen els mateixos interessos que tu.
- Un nivell adequat de l'assertivitat, el que permetrà a les persones negociar bé amb els altres i ser capaç de demanar el que necessiten i tenen dret.
- La motivació per continuar endavant i aconseguir els teus objectius, tot i les circumstàncies adverses.
- Considerar el fracàs com una part inevitable del procés d'aprenentatge i no veure'l com un indicador de la insuficiència personal.

En conclusió, considero que l'autoestima és un aspecte fonamental en el desenvolupament personal de les persones, per això, se li ha d'atribuir tanta importància per tal que ens desenvolupem i creixem adequadament com a persones que som. Tot i així, penso que una persona amb una baixa autoestima, és difícil però no impossible, fer-li elevar aquesta.

I vosaltres, què en penseu de tot això? Creieu que, realment, és un aspecte tan important pel desenvolupament de les persones?