LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

A la darrera classe, vàrem encetar el tema de les emocions i, entre altres coses, vam estar parlant sobre la intel·ligència emocional. He volgut aprofundir una mica més sobre el tema i els autors que el tracten, i he trobat un PDF sobre l'Educació Emocional d'un curs que vaig realitzar, que dedica un apartat exclusivament a parlar sobre la intel·ligència emocional. Com que no sé com us el puc adjuntar, he extret les idees que he trobat més interessants i que us poden ser útils, i a continuació us les mostro. Tot i així, m'agradaria facilitar-vos aquest document, ja que realment el contingut que s'hi presenta és de gran interès i utilitat.

A psicòlegs com Robert Stenberg, Howard Gardner i Peter Salovey devem el fet d’haver superat la separació entre pensar i sentir, i d’haver consolidat un concepte molt més ampli d’intel·ligència.

Howard Gardner va distingir set tipus d’intel·ligència, i va desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples en les quals considerava les intel·ligències interpersonal i intrapersonal, molt similars a la intel·ligència emocional (Mayer i Salovey, 1997). Cal destacar, però, que la seva teoria és una ampliació del marc conceptual de David Weschler.

Gardner, atorga a les emocions un rol fonamental dintre del conjunt d’actituds necessàries per a viure, i defineix la intel·ligència intrapersonal com la que permet comprendre i treballar amb un mateix, i la intel·ligència interpersonal com la que permet comprendre i relacionar-se amb els altres.

El terme “intel·ligència emocional” va ser utilitzat per primera vegada el 1990 pels psicòlegs Peter Salovey, de la Universitat de Harvard, i John Mayer, de la Universitat de New Hasmpshire, per a descriure les qualitats emocionals que semblen tenir importància per a l’èxit.

Salovey i Mayer consideraven que per a entendre el concepte d’intel·ligència emocional es necessita explorar els dos termes implicats, intel·ligència i emoció. Les emocions pertanyen a l’esfera afectiva que inclou les emocions, els estats d’ànim, les avaluacions i altres estats sentimentals com la fatiga o l’energia. Les definicions d’intel·ligència emocional havien de connectar emocions amb intel·ligència. És conegut que l’emoció esbiaixa el pensament. Aquest biaix, denominat “judicis congruents” amb l’estat d’ànim, es produeix quan la relació afectiva entre l’estat d’ànim de la persona i les seves idees augmenten el valor dels judicis que es realitzen. Per això, Salovey i Mayer consideren que "la intel·ligència emocional és l’habilitat per a percebre emocions, per a accedir i generar emocions, per a entendre les emocions, i el coneixement emocional per a regular reflexivament les emocions, així com per a promoure el creixement emocional i intel·lectual” (Mayer i Salovey, 1997).

Mayer i Salovey (1993) defensen una perspectiva cognitivista de la intel·ligència emocional. Aquests autors consideren que l’emoció pot incrementar l’efectivitat del raonament.

D’una banda, les emocions poden ajudar a generar plans de futur, així si el sentiment de por o dolor ens esbiaixa a fer expectatives negatives de futur, podem desenvolupar plans alternatius per a evitar que això ocorri (Mayer, 1986). D’altra banda, les emocions faciliten la priorització de les activitats, ja que l’emoció dirigeix la nostra atenció a estímuls rellevants (Easterbrook, 1959; Salovey, 1990).

Espero que la informació proporcionada us hagi estat de gran interès. De totes maneres, espero poder facilitar-vos el document complet, molt més exhaustiu, d'on he extret totes aquestes idees.

Fins aviat!