DISTORSIONS COGNITIVES

El darrer dia a classe vam estar parlant sobre les distorsions cognitives i els diferents tipus que existeixen, però he volgut aprofundir una mica més sobre el tema, per això, tot seguit us faig una pinzellada més àmplia respecte el tema.

Una distorsió cognitiva, en les teràpies cognitivo- conductuals com la Teràpia Cognitiva de Aaron T. Beck i la Teràpia Racional Emotiva Conductual d’Albert Ellis, és una forma d’error en el processament d’informació. Les distorsions cognitives desenvolupen un paper predominant en la psicopatologia al produir la pertorbació emocional.

La primera classificació de les distorsions cognitives va ser donada per Albert Ellis i va ser ampliada per Aaron T. Beck, tot i que anteriorment altres autors i autores com Karen Horney, ja havien identificat algun dels fenòmens implicats en el que actualment s’anomenen distorsions cognitives.

En el model A-B-C (Aconteixement- Belief (creença)- Conseqüència emocional) d’Ellis, les distorsions cognitives serien les que determinen les creences maladaptatives, que produirien la pertorbació. A més, s’han relacionat aquestes distorsions amb les fal·làcies lògiques, però el fet d’aprendre a rebutjar aquestes distorsions i els seus consecutius pensaments negatius és el que es coneix com a reestructuració cognitiva.

Aquestes percepcions empobrides que realitza el pacient sobre ell mateix, respecte el món i el futur, el porten a desenvolupar fòbies, depressió, problemes d’autoestima, obsessions, entre altres.

Per això, en aquest cas, la tasca que realitza un terapeuta cognitiu és la de mostrar al seu pacient que la seva percepció del món en un determinat moment és únicament una de les possibles formes de percebre aquest mateix món, i certament no la més enriquidora. Llavors, el terapeuta ajuda al pacient a desenvolupar pensaments alternatius i formes alternatives de plantejar-se davant de la situació que li resulta problemàtica en el món real. A més, el terapeuta ajuda al pacient a aprendre a qüestionar-se aquests models del món del pacient i l’ajuda a descobrir solucions als seus problemes que no estaven en el seu model i, d’aquesta manera el pacient veu que no és que “no existissin” solucions, sinó que simplement ell no les havia vist.

A continuació, també us mostro un seguit d’exemples per tal d’acabar d’entendre millor el concepte de distorsió cognitiva:

- Nadie me quiere (generalización excesiva)
- Me va mal con las mujeres (generalización)

- Soy tonto (etiquetado)

- Sé que se están riendo de mí (leer el pensamiento, personalización)

- Yo no le gusto a ella (leer el pensamiento)

- Me va a ir mal en este examen (adivinar el futuro)

- Soy un imbécil inservible (catastrofismo, generalización excesiva, etiquetado)

- Tengo este problema y no he podido resolverlo a pesar de intentarlo varias veces, así que no tiene solución (saltar a conclusiones, pensamiento "todo o nada")

- Nada me resultará bien en la vida (tremendismo, generalización excesiva, adivinar el futuro)

- A alguien no le gusta mi trabajo, por tanto, seguramente a la mayoría de mis compañeros no les gusta mi trabajo (pensamiento "todo o nada", leer el pensamiento, generalización)

- Siento que no puedo con esto, por tanto, no puedo (razonamiento emocional, generalización)

La informació ha estat extreta de la següent font: http://es.wikipedia.org/wiki/Distorsi%C3%B3n_cognitiva

Espero que tota la informació aportada us hagi estat de gran interès.

Fins aviat!