DISTORSIONS COGNITIVES

El darrer dia a classe vam estar parlant sobre les distorsions cognitives i els diferents tipus que existeixen, però he volgut aprofundir una mica més sobre el tema, per això, tot seguit us faig una pinzellada més àmplia respecte el tema.

Una distorsió cognitiva, en les teràpies cognitivo- conductuals com la Teràpia Cognitiva de Aaron T. Beck i la Teràpia Racional Emotiva Conductual d’Albert Ellis, és una forma d’error en el processament d’informació. Les distorsions cognitives desenvolupen un paper predominant en la psicopatologia al produir la pertorbació emocional.

La primera classificació de les distorsions cognitives va ser donada per Albert Ellis i va ser ampliada per Aaron T. Beck, tot i que anteriorment altres autors i autores com Karen Horney, ja havien identificat algun dels fenòmens implicats en el que actualment s’anomenen distorsions cognitives.

En el model A-B-C (Aconteixement- Belief (creença)- Conseqüència emocional) d’Ellis, les distorsions cognitives serien les que determinen les creences maladaptatives, que produirien la pertorbació. A més, s’han relacionat aquestes distorsions amb les fal·làcies lògiques, però el fet d’aprendre a rebutjar aquestes distorsions i els seus consecutius pensaments negatius és el que es coneix com a reestructuració cognitiva.

Aquestes percepcions empobrides que realitza el pacient sobre ell mateix, respecte el món i el futur, el porten a desenvolupar fòbies, depressió, problemes d’autoestima, obsessions, entre altres.

Per això, en aquest cas, la tasca que realitza un terapeuta cognitiu és la de mostrar al seu pacient que la seva percepció del món en un determinat moment és únicament una de les possibles formes de percebre aquest mateix món, i certament no la més enriquidora. Llavors, el terapeuta ajuda al pacient a desenvolupar pensaments alternatius i formes alternatives de plantejar-se davant de la situació que li resulta problemàtica en el món real. A més, el terapeuta ajuda al pacient a aprendre a qüestionar-se aquests models del món del pacient i l’ajuda a descobrir solucions als seus problemes que no estaven en el seu model i, d’aquesta manera el pacient veu que no és que “no existissin” solucions, sinó que simplement ell no les havia vist.

A continuació, també us mostro un seguit d’exemples per tal d’acabar d’entendre millor el concepte de distorsió cognitiva:

- Nadie me quiere (generalización excesiva)
- Me va mal con las mujeres (generalización)

- Soy tonto (etiquetado)

- Sé que se están riendo de mí (leer el pensamiento, personalización)

- Yo no le gusto a ella (leer el pensamiento)

- Me va a ir mal en este examen (adivinar el futuro)

- Soy un imbécil inservible (catastrofismo, generalización excesiva, etiquetado)

- Tengo este problema y no he podido resolverlo a pesar de intentarlo varias veces, así que no tiene solución (saltar a conclusiones, pensamiento "todo o nada")

- Nada me resultará bien en la vida (tremendismo, generalización excesiva, adivinar el futuro)

- A alguien no le gusta mi trabajo, por tanto, seguramente a la mayoría de mis compañeros no les gusta mi trabajo (pensamiento "todo o nada", leer el pensamiento, generalización)

- Siento que no puedo con esto, por tanto, no puedo (razonamiento emocional, generalización)

La informació ha estat extreta de la següent font: http://es.wikipedia.org/wiki/Distorsi%C3%B3n_cognitiva

Espero que tota la informació aportada us hagi estat de gran interès.

Fins aviat!

LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

A la darrera classe, vàrem encetar el tema de les emocions i, entre altres coses, vam estar parlant sobre la intel·ligència emocional. He volgut aprofundir una mica més sobre el tema i els autors que el tracten, i he trobat un PDF sobre l'Educació Emocional d'un curs que vaig realitzar, que dedica un apartat exclusivament a parlar sobre la intel·ligència emocional. Com que no sé com us el puc adjuntar, he extret les idees que he trobat més interessants i que us poden ser útils, i a continuació us les mostro. Tot i així, m'agradaria facilitar-vos aquest document, ja que realment el contingut que s'hi presenta és de gran interès i utilitat.

A psicòlegs com Robert Stenberg, Howard Gardner i Peter Salovey devem el fet d’haver superat la separació entre pensar i sentir, i d’haver consolidat un concepte molt més ampli d’intel·ligència.

Howard Gardner va distingir set tipus d’intel·ligència, i va desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples en les quals considerava les intel·ligències interpersonal i intrapersonal, molt similars a la intel·ligència emocional (Mayer i Salovey, 1997). Cal destacar, però, que la seva teoria és una ampliació del marc conceptual de David Weschler.

Gardner, atorga a les emocions un rol fonamental dintre del conjunt d’actituds necessàries per a viure, i defineix la intel·ligència intrapersonal com la que permet comprendre i treballar amb un mateix, i la intel·ligència interpersonal com la que permet comprendre i relacionar-se amb els altres.

El terme “intel·ligència emocional” va ser utilitzat per primera vegada el 1990 pels psicòlegs Peter Salovey, de la Universitat de Harvard, i John Mayer, de la Universitat de New Hasmpshire, per a descriure les qualitats emocionals que semblen tenir importància per a l’èxit.

Salovey i Mayer consideraven que per a entendre el concepte d’intel·ligència emocional es necessita explorar els dos termes implicats, intel·ligència i emoció. Les emocions pertanyen a l’esfera afectiva que inclou les emocions, els estats d’ànim, les avaluacions i altres estats sentimentals com la fatiga o l’energia. Les definicions d’intel·ligència emocional havien de connectar emocions amb intel·ligència. És conegut que l’emoció esbiaixa el pensament. Aquest biaix, denominat “judicis congruents” amb l’estat d’ànim, es produeix quan la relació afectiva entre l’estat d’ànim de la persona i les seves idees augmenten el valor dels judicis que es realitzen. Per això, Salovey i Mayer consideren que "la intel·ligència emocional és l’habilitat per a percebre emocions, per a accedir i generar emocions, per a entendre les emocions, i el coneixement emocional per a regular reflexivament les emocions, així com per a promoure el creixement emocional i intel·lectual” (Mayer i Salovey, 1997).

Mayer i Salovey (1993) defensen una perspectiva cognitivista de la intel·ligència emocional. Aquests autors consideren que l’emoció pot incrementar l’efectivitat del raonament.

D’una banda, les emocions poden ajudar a generar plans de futur, així si el sentiment de por o dolor ens esbiaixa a fer expectatives negatives de futur, podem desenvolupar plans alternatius per a evitar que això ocorri (Mayer, 1986). D’altra banda, les emocions faciliten la priorització de les activitats, ja que l’emoció dirigeix la nostra atenció a estímuls rellevants (Easterbrook, 1959; Salovey, 1990).

Espero que la informació proporcionada us hagi estat de gran interès. De totes maneres, espero poder facilitar-vos el document complet, molt més exhaustiu, d'on he extret totes aquestes idees.

Fins aviat!

TEST DE MEMÒRIA

La memòria és una funció del cervell i, alhora, un fenomen de la ment que permet a l’organisme codificar, emmagatzemar i recuperar informació.

Per a exercitar aquesta memòria, us proposo un test que us permetrà avaluar la vostra capacitat de memòria.

L’objectiu d’aquest exercici consisteix simplement en memoritzar una sèrie d’objectes que us apareixeran i que podreu visualitzar durant 30 segons. Un cop hagi passat aquest temps, els objectes desapareixeran i veureu que us apareixeran unes caselles on haureu d’escriure el nom de tots aquells objectes que recordeu. En funció del número d’elements que recordeu, us donaran una orientació del vostre nivell de memòria.

Per cert, totes les paraules les haureu d’escriure en minúscules i sense accents, és a dir, tal i com les veureu escrites a sota de cada imatge.

Us animeu i després ho comentem?

Aquí us deixo l’enllaç per si és del vostre interès: http://www.psicoactiva.com/tests/memor.htm

Fins aviat amics/gues!

QUINS EFECTES ES PODEN DONAR AL CONSUMIR HEROÏNA?

Després de veure el documental anomenat Heroina, la última generación en la darrera classe, m'agradaria comentar que em va impressionar i sobtar molt el fet de saber que hi ha tantes persones addictes a una droga com és l'heroïna.

Tot i que el visionat va ser molt il·lustratiu i clar, m'agradaria compartir amb tots vosaltres un petit vídeo on s'expliquen, de manera molt gràfica i entenedora, quins són els efectes, els riscs i la dependència i tolerància que es poden donar en una persona que consumeix heroïna.

L'enllaç és el següent: http://www.youtube.com/watch?v=V7GbHo5IyH4&feature=related

Espero que us sigui útil i interessant la meva aportació.

Fins aviat!

L'AUTOESTIMA

Tal i com vàrem parlar a les darreres sessions de classe, l'autoestima és un tema clau pel creixement i el desenvolupament de les persones. És tan important que fins i tot dins de la piràmide de les necessitats de Malow hi ha un nivell exclusivament dedicat a ella.
A causa de la gran importància que se li atribueix a aquesta, he volgut fer una petita recerca i compartir amb tots vosaltres tots els aspectes positius que tindrem com a persones si tenim un alt nivell d'autoestima, ja que això és la clau d'èxit en la vida de moltes persones.

Per tant, per què és important tenir una bona autoestima? Doncs, entre altres raons, perquè ens proporciona tot això:

- Una bona sensació sobre nosaltres mateixos i una visió optimista, que portarà a cada persona en un cercle virtuós de la positivitat.
- El valor de provar les coses i fer retrocedir els seu límits.
- La capacitat de relacionar-se bé amb els altres, ajudant a fomentar la seva autoestima.
- La confiança a la xarxa per buscar i parlar amb persones que comparteixen els mateixos interessos que tu.
- Un nivell adequat de l'assertivitat, el que permetrà a les persones negociar bé amb els altres i ser capaç de demanar el que necessiten i tenen dret.
- La motivació per continuar endavant i aconseguir els teus objectius, tot i les circumstàncies adverses.
- Considerar el fracàs com una part inevitable del procés d'aprenentatge i no veure'l com un indicador de la insuficiència personal.

En conclusió, considero que l'autoestima és un aspecte fonamental en el desenvolupament personal de les persones, per això, se li ha d'atribuir tanta importància per tal que ens desenvolupem i creixem adequadament com a persones que som. Tot i així, penso que una persona amb una baixa autoestima, és difícil però no impossible, fer-li elevar aquesta.

I vosaltres, què en penseu de tot això? Creieu que, realment, és un aspecte tan important pel desenvolupament de les persones?

HISTÒRIA D'UN MARTELL

A les últimes classes, vam mencionar un constructivista radical, Paul Watzlawick, i l'Ernest ens va dir que tenia dos llibres interessants, entre ells, El arte de amargarse la vida.

En un curs que estic realitzant relacionat amb l'Educació Emocional, se'ns va plantejar una activitat que m'agradaria compartir amb tots/es vosaltres per veure què en penseu. Aquesta té a veure amb un plantejament que fa Watzlawick en el seu llibre.
L'activitat és la següent:

Un home vol penjar un quadre. El clau ja el té, però li falta un martell. El veí en té un. Així doncs, el nostre home decideix demanar al veí que li deixi el martell. Però de cop té un dubte: Què? I si no me’l vol deixar? Ara que hi penso, ahir em va saludar una mica distret. Potser tenia pressa. Però potser la pressa no és més que una excusa, i en realitat té alguna cosa en contra meva. Què pot ser? Jo no li he fet res; alguna cosa se li haurà ficat al cap. Si algú em demanés que li deixés una eina jo li deixaria de seguida. Perquè no ho fa ell també? Com pot algú negar-se a fer un favor tan senzill a un altre? Gent com aquesta t’amarguen la vida. I després encara s’imaginarà que depenc d’ell. Només per què té un martell. Això ja és massa. Així que el nostre home surt precipitadament cap casa del veí, toca el timbre, s’obre la porta i, abans que el veí tingui temps de dir “bon dia”, el nostre home crida furiosament: ja es pot quedar amb el seu martell, imbècil!

L'art d'amargar-se la vida

Pau Watzlawick

Com tots sabem, l'emoció esbiaixa el pensament, però també sabem que els pensaments tenen el poder d'evocar emocions. En el cas d'aquest home, penseu que l'emoció ha provocat el pensament o penseu que ha estat al contrari?

Davant aquest plantejament, considero que ha estat el pensament qui ha provocat l'emoció perquè l'home, al principi, tenia la idea clara de demanar-li al seu veí que li deixés el martell. Però, després de pensar i pensar i donar-li massa voltes a la situació, comença a suposar aspectes negatius del seu veí de per què no li vol deixar el martell quan ni tan sols li ha demanat. A més a més, comença a pensar malament d'ell quan potser en realitat no li passa res i sí que li deixaria el martell si li demanés.

Segons el meu punt de vista, el problema que té aquest home és que és una persona molt pessimista, és a dir, que tot ho veu des de la perspectiva negativa i això li provoca ser insegur amb ell mateix i, per tant, no confiar amb ell. Per això que, si ni tan sols confia amb ell mateix com pot confiar amb els demés?
En la meva opinió, les persones que solen ser insegures amb elles mateixes, els provoca tenir una baixa autoestima.  Per tant, tant l'home del martell com totes aquelles persones que tenen aquest problema, haurien de trobar una solució per a això.

Per últim, afegir que, en aquest cas, l'home del martell hauria de veure la vida amb més optimisme i positivisme i no pensar tan malament i suposar aspectes negatius de les persones sense tenir un motiu raonable i cert.

Ara us toca a vosaltres, què en penseu de tot això?

Endavant i ànims!
Fins aviat!


Núria Martínez, 

La ciència de la ment

Al llarg de les primeres sessions de classe, vàrem fer una breu pinzellada sobre conceptes com la ment, la consciència i també es va parlar sobre alguns temes que s'aniran tractant durant aquests mesos com, per exemple, la memòria, l'atenció, les emocions, entre altres.

A continuació, us presento un vídeo que fa referència a "La ciència de la ment del S.XXI". Ja sé que no s'ha tractat molt a fons aquest tema, però francament el vídeo l'he trobat molt interessant perquè des d'una perspectiva més científica, se'ns expliquen els principis dels quals parteix aquesta ciència i a més a més, se'ns plantegen algunes qüestions molt interessants relacionades amb el tema de la memòria.

Espero que disfruteu veient el vídeo, malgrat en algun moment us sembli massa teòric.

Fins aviat companys i companyes!

Núria Martínez,

http://www.youtube.com/watch?v=RkmcoyDUVWY&feature=related

Hola a tothom,

Em dic Núria Martínez i actualment estic cursant 4t de Psicopedagogia a la Universitat de Girona. Aquest blog s'anomena Processos Psicològics Bàsics perquè ha estat creat arran d'una assignatura titulada també així.

Espero que al llarg d'aquests mesos poguem anar aprofundint en temes tractats a l'aula i que ens siguin d'interès i, al mateix temps, poguem anar compartint tota aquella informació que trobem rellevant i, a poc a poc, anar creant un aprenentatge plegats.

Estic contenta d'encetar aquesta nova experiència, ja que considero que entre tots i totes podrem acabar tenint molt de material, recursos i informació relacionada amb els temes els quals estem treballant i/o treballarem.

Una forta abraçada i fins aviat!

Núria Martínez,