HISTÒRIA D'UN MARTELL

A les últimes classes, vam mencionar un constructivista radical, Paul Watzlawick, i l'Ernest ens va dir que tenia dos llibres interessants, entre ells, El arte de amargarse la vida.

En un curs que estic realitzant relacionat amb l'Educació Emocional, se'ns va plantejar una activitat que m'agradaria compartir amb tots/es vosaltres per veure què en penseu. Aquesta té a veure amb un plantejament que fa Watzlawick en el seu llibre.
L'activitat és la següent:

Un home vol penjar un quadre. El clau ja el té, però li falta un martell. El veí en té un. Així doncs, el nostre home decideix demanar al veí que li deixi el martell. Però de cop té un dubte: Què? I si no me’l vol deixar? Ara que hi penso, ahir em va saludar una mica distret. Potser tenia pressa. Però potser la pressa no és més que una excusa, i en realitat té alguna cosa en contra meva. Què pot ser? Jo no li he fet res; alguna cosa se li haurà ficat al cap. Si algú em demanés que li deixés una eina jo li deixaria de seguida. Perquè no ho fa ell també? Com pot algú negar-se a fer un favor tan senzill a un altre? Gent com aquesta t’amarguen la vida. I després encara s’imaginarà que depenc d’ell. Només per què té un martell. Això ja és massa. Així que el nostre home surt precipitadament cap casa del veí, toca el timbre, s’obre la porta i, abans que el veí tingui temps de dir “bon dia”, el nostre home crida furiosament: ja es pot quedar amb el seu martell, imbècil!

L'art d'amargar-se la vida

Pau Watzlawick

Com tots sabem, l'emoció esbiaixa el pensament, però també sabem que els pensaments tenen el poder d'evocar emocions. En el cas d'aquest home, penseu que l'emoció ha provocat el pensament o penseu que ha estat al contrari?

Davant aquest plantejament, considero que ha estat el pensament qui ha provocat l'emoció perquè l'home, al principi, tenia la idea clara de demanar-li al seu veí que li deixés el martell. Però, després de pensar i pensar i donar-li massa voltes a la situació, comença a suposar aspectes negatius del seu veí de per què no li vol deixar el martell quan ni tan sols li ha demanat. A més a més, comença a pensar malament d'ell quan potser en realitat no li passa res i sí que li deixaria el martell si li demanés.

Segons el meu punt de vista, el problema que té aquest home és que és una persona molt pessimista, és a dir, que tot ho veu des de la perspectiva negativa i això li provoca ser insegur amb ell mateix i, per tant, no confiar amb ell. Per això que, si ni tan sols confia amb ell mateix com pot confiar amb els demés?
En la meva opinió, les persones que solen ser insegures amb elles mateixes, els provoca tenir una baixa autoestima.  Per tant, tant l'home del martell com totes aquelles persones que tenen aquest problema, haurien de trobar una solució per a això.

Per últim, afegir que, en aquest cas, l'home del martell hauria de veure la vida amb més optimisme i positivisme i no pensar tan malament i suposar aspectes negatius de les persones sense tenir un motiu raonable i cert.

Ara us toca a vosaltres, què en penseu de tot això?

Endavant i ànims!
Fins aviat!


Núria Martínez,