sábado, 15 de enero de 2011

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Durant les darreres classes varem parlar sobre el tema de la intel·ligència, i més concretament sobre la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner. El tema em va semblar molt interessant i és per aquest motiu que he volgut indagar una mica més sobre aquesta teoria.
A continuació, us detallo una mica més d’informació, per si és del vostre interès i voleu aprofundir en el tema.

La teoria de les intel·ligències múltiples és un model proposat per Howard Gardner en el que la intel·ligència no es vista com quelcom unitari, que agrupa diferents capacitats específiques amb diferent nivell de generalitat, sinó com un conjunt d’intel·ligències múltiples, diferents i independents. Gardner defineix la intel·ligència com la “capacitat de resoldre problemes o elaborar productes que siguin vàlids en una o més cultures”. A més, Gardner afegeix que de la mateixa manera que existeixen molts tipus de problemes per a resoldre, també hi ha molts tipus d’intel·ligència. Fins el moment, Gardner i el seu equip de la Universitat Harvard han identificat vuit tipus diferents d’intel·ligència, que són els següents:
-         Intel·ligència lingüística
-         Intel·ligència lògico- matemàtica
-         Intel·ligència espaial
-         Intel·ligència corporal- cinestèsica
-         Intel·ligència musical
-         Intel·ligència naturalista
-         Intel·ligència intrapersonal
-         Intel·ligència interpersonal

Per tal de conèixer i aprofundir una mica més sobre cadascuna de les intel·ligències que proposa Gardner, aquí us deixo l’enllaç d’un vídeo on s’explica cadascuna d'elles amb més detall, d’una manera simple i visual.

Del vídeo exposat, m'agradaria remarcar una frase de Gardner que m'ha agradat molt i que vull compartir amb tots vosaltres.
"Es bueno ser inteligente, y/o desarrollar múltiples inteligencias. Pero es mucho más importante utilizar nuestras capacidades para servir a los demás y la sociedad en general." - Howard Gardner

Espero que la informació proporcionada us hagi estat de gran interès i utilitat.

Potser aquesta serà la darrera entrada que faci en el meu blog, però vull fer constar que ha estat tot un plaer poder compartir coneixements amb tots vosaltres. Moltes gràcies per les aportacions de tothom, ja que entre tots plegats hem pogut anar adquirint més informació, més recursos, estratègies, eines... En definitiva, un munt d'aprenentatges que ens han ajudat a formar-nos com a persones, com a docents i com a futurs psicopedagogs.

Un petó ben fort i fins aviat!

sábado, 8 de enero de 2011

L'ASSERTIVITAT

Hola a tots/es!
Els darrers dies de classe varem estar parlant d'una actitud/ comportament molt important, l'assertivitat. A més, es va comentar que aquesta actitud és l'equilibri entre dues altres actituds, la passivitat i l'agressivitat. He volgut aprofundir una mica més sobre el tema, per això, he fet una recerca per Internet per tal d'obtenir més informació.
A continuació, us la mostra per si és del vostre interès.
L'assertivitat és la capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres. Ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix, encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom o el que se suposa que és correcte. És una habilitat comunicativa, molt emprada a la psicologia i que s'ha aplicat a molts camps, inclòs el camp de la política.
Com a estil comunicatiu, els comunicadors assertius es distingeixen dels passius i dels agressius.
Els comunicadors passius no defensen els seus propis límits o drets, permetent que els comunicadors agressius els influenciïn i acaben acceptant o creient allò que l'agressiu els hi diu.
Els comunicadors agressius no respecten els límits dels altres i intenten influenciar-los amb la fita que acabin defensant les seves postures.
En canvi, els comunicadors assertius no tenen por de defensar les seves opinions o intentar influenciar els altres, però sempre respectant els límits dels altres i intentant aprendre de les seves opinions, tot i que en un principi siguin oposades a les seves. Els assertius també són capaços de defensar-se davant l'intent d'invasió comunicativa que fan els comunicadors agressius.

Per acabar, m'agradaria deixar-vos l'enllaç d'un vídeo que he trobat molt interessant. En aquest, Fernando Pena, psicòleg de València, ens explica els tres tipus de comportament que les persones acostumen a desenvolupar davant d'una situació conflictiva. I, com ja us podeu imaginar, aquests són: l'estil passiu, l'estil agressiu i l'estil assertiu. A més, ens ensenya una tècnica per tal d'adoptar una actitud assertiva a la vida. Finalment, per a complementar l'explicació de les característiques principals de cada model, es mostren dues situacions de la vida quotidiana per tal d'entendre millor els tres estils de comportament i, d'aquesta manera veure'ls exemplificats a la vida real.
L'enllaç del vídeo és el següent: http://www.youtube.com/watch?v=LE7NXiGba00&feature=related

Espero que la informació proporcionada us hagi estat de gran interès.
Fins aviat!