DISTORSIONS COGNITIVES

El darrer dia a classe vam estar parlant sobre les distorsions cognitives i els diferents tipus que existeixen, però he volgut aprofundir una mica més sobre el tema, per això, tot seguit us faig una pinzellada més àmplia respecte el tema.

Una distorsió cognitiva, en les teràpies cognitivo- conductuals com la Teràpia Cognitiva de Aaron T. Beck i la Teràpia Racional Emotiva Conductual d’Albert Ellis, és una forma d’error en el processament d’informació. Les distorsions cognitives desenvolupen un paper predominant en la psicopatologia al produir la pertorbació emocional.

La primera classificació de les distorsions cognitives va ser donada per Albert Ellis i va ser ampliada per Aaron T. Beck, tot i que anteriorment altres autors i autores com Karen Horney, ja havien identificat algun dels fenòmens implicats en el que actualment s’anomenen distorsions cognitives.

En el model A-B-C (Aconteixement- Belief (creença)- Conseqüència emocional) d’Ellis, les distorsions cognitives serien les que determinen les creences maladaptatives, que produirien la pertorbació. A més, s’han relacionat aquestes distorsions amb les fal·làcies lògiques, però el fet d’aprendre a rebutjar aquestes distorsions i els seus consecutius pensaments negatius és el que es coneix com a reestructuració cognitiva.

Aquestes percepcions empobrides que realitza el pacient sobre ell mateix, respecte el món i el futur, el porten a desenvolupar fòbies, depressió, problemes d’autoestima, obsessions, entre altres.

Per això, en aquest cas, la tasca que realitza un terapeuta cognitiu és la de mostrar al seu pacient que la seva percepció del món en un determinat moment és únicament una de les possibles formes de percebre aquest mateix món, i certament no la més enriquidora. Llavors, el terapeuta ajuda al pacient a desenvolupar pensaments alternatius i formes alternatives de plantejar-se davant de la situació que li resulta problemàtica en el món real. A més, el terapeuta ajuda al pacient a aprendre a qüestionar-se aquests models del món del pacient i l’ajuda a descobrir solucions als seus problemes que no estaven en el seu model i, d’aquesta manera el pacient veu que no és que “no existissin” solucions, sinó que simplement ell no les havia vist.

A continuació, també us mostro un seguit d’exemples per tal d’acabar d’entendre millor el concepte de distorsió cognitiva:

- Nadie me quiere (generalización excesiva)
- Me va mal con las mujeres (generalización)

- Soy tonto (etiquetado)

- Sé que se están riendo de mí (leer el pensamiento, personalización)

- Yo no le gusto a ella (leer el pensamiento)

- Me va a ir mal en este examen (adivinar el futuro)

- Soy un imbécil inservible (catastrofismo, generalización excesiva, etiquetado)

- Tengo este problema y no he podido resolverlo a pesar de intentarlo varias veces, así que no tiene solución (saltar a conclusiones, pensamiento "todo o nada")

- Nada me resultará bien en la vida (tremendismo, generalización excesiva, adivinar el futuro)

- A alguien no le gusta mi trabajo, por tanto, seguramente a la mayoría de mis compañeros no les gusta mi trabajo (pensamiento "todo o nada", leer el pensamiento, generalización)

- Siento que no puedo con esto, por tanto, no puedo (razonamiento emocional, generalización)

La informació ha estat extreta de la següent font: http://es.wikipedia.org/wiki/Distorsi%C3%B3n_cognitiva

Espero que tota la informació aportada us hagi estat de gran interès.

Fins aviat!

LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

A la darrera classe, vàrem encetar el tema de les emocions i, entre altres coses, vam estar parlant sobre la intel·ligència emocional. He volgut aprofundir una mica més sobre el tema i els autors que el tracten, i he trobat un PDF sobre l'Educació Emocional d'un curs que vaig realitzar, que dedica un apartat exclusivament a parlar sobre la intel·ligència emocional. Com que no sé com us el puc adjuntar, he extret les idees que he trobat més interessants i que us poden ser útils, i a continuació us les mostro. Tot i així, m'agradaria facilitar-vos aquest document, ja que realment el contingut que s'hi presenta és de gran interès i utilitat.

A psicòlegs com Robert Stenberg, Howard Gardner i Peter Salovey devem el fet d’haver superat la separació entre pensar i sentir, i d’haver consolidat un concepte molt més ampli d’intel·ligència.

Howard Gardner va distingir set tipus d’intel·ligència, i va desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples en les quals considerava les intel·ligències interpersonal i intrapersonal, molt similars a la intel·ligència emocional (Mayer i Salovey, 1997). Cal destacar, però, que la seva teoria és una ampliació del marc conceptual de David Weschler.

Gardner, atorga a les emocions un rol fonamental dintre del conjunt d’actituds necessàries per a viure, i defineix la intel·ligència intrapersonal com la que permet comprendre i treballar amb un mateix, i la intel·ligència interpersonal com la que permet comprendre i relacionar-se amb els altres.

El terme “intel·ligència emocional” va ser utilitzat per primera vegada el 1990 pels psicòlegs Peter Salovey, de la Universitat de Harvard, i John Mayer, de la Universitat de New Hasmpshire, per a descriure les qualitats emocionals que semblen tenir importància per a l’èxit.

Salovey i Mayer consideraven que per a entendre el concepte d’intel·ligència emocional es necessita explorar els dos termes implicats, intel·ligència i emoció. Les emocions pertanyen a l’esfera afectiva que inclou les emocions, els estats d’ànim, les avaluacions i altres estats sentimentals com la fatiga o l’energia. Les definicions d’intel·ligència emocional havien de connectar emocions amb intel·ligència. És conegut que l’emoció esbiaixa el pensament. Aquest biaix, denominat “judicis congruents” amb l’estat d’ànim, es produeix quan la relació afectiva entre l’estat d’ànim de la persona i les seves idees augmenten el valor dels judicis que es realitzen. Per això, Salovey i Mayer consideren que "la intel·ligència emocional és l’habilitat per a percebre emocions, per a accedir i generar emocions, per a entendre les emocions, i el coneixement emocional per a regular reflexivament les emocions, així com per a promoure el creixement emocional i intel·lectual” (Mayer i Salovey, 1997).

Mayer i Salovey (1993) defensen una perspectiva cognitivista de la intel·ligència emocional. Aquests autors consideren que l’emoció pot incrementar l’efectivitat del raonament.

D’una banda, les emocions poden ajudar a generar plans de futur, així si el sentiment de por o dolor ens esbiaixa a fer expectatives negatives de futur, podem desenvolupar plans alternatius per a evitar que això ocorri (Mayer, 1986). D’altra banda, les emocions faciliten la priorització de les activitats, ja que l’emoció dirigeix la nostra atenció a estímuls rellevants (Easterbrook, 1959; Salovey, 1990).

Espero que la informació proporcionada us hagi estat de gran interès. De totes maneres, espero poder facilitar-vos el document complet, molt més exhaustiu, d'on he extret totes aquestes idees.

Fins aviat!