Tal i com vàrem parlar a les darreres sessions de classe, l'autoestima és un tema clau pel creixement i el desenvolupament de les persones. És tan important que fins i tot dins de la piràmide de les necessitats de Malow hi ha un nivell exclusivament dedicat a ella.
A causa de la gran importància que se li atribueix a aquesta, he volgut fer una petita recerca i compartir amb tots vosaltres tots els aspectes positius que tindrem com a persones si tenim un alt nivell d'autoestima, ja que això és la clau d'èxit en la vida de moltes persones.
Per tant, per què és important tenir una bona autoestima? Doncs, entre altres raons, perquè ens proporciona tot això:
- Una bona sensació sobre nosaltres mateixos i una visió optimista, que portarà a cada persona en un cercle virtuós de la positivitat.
- El valor de provar les coses i fer retrocedir els seu límits.
- La capacitat de relacionar-se bé amb els altres, ajudant a fomentar la seva autoestima.
- La confiança a la xarxa per buscar i parlar amb persones que comparteixen els mateixos interessos que tu.
- Un nivell adequat de l'assertivitat, el que permetrà a les persones negociar bé amb els altres i ser capaç de demanar el que necessiten i tenen dret.
- La motivació per continuar endavant i aconseguir els teus objectius, tot i les circumstàncies adverses.
- Considerar el fracàs com una part inevitable del procés d'aprenentatge i no veure'l com un indicador de la insuficiència personal.
En conclusió, considero que l'autoestima és un aspecte fonamental en el desenvolupament personal de les persones, per això, se li ha d'atribuir tanta importància per tal que ens desenvolupem i creixem adequadament com a persones que som. Tot i així, penso que una persona amb una baixa autoestima, és difícil però no impossible, fer-li elevar aquesta.
I vosaltres, què en penseu de tot això? Creieu que, realment, és un aspecte tan important pel desenvolupament de les persones?
sábado, 30 de octubre de 2010
sábado, 16 de octubre de 2010
HISTÒRIA D'UN MARTELL
A les últimes classes, vam mencionar un constructivista radical, Paul Watzlawick, i l'Ernest ens va dir que tenia dos llibres interessants, entre ells, El arte de amargarse la vida.
En un curs que estic realitzant relacionat amb l'Educació Emocional, se'ns va plantejar una activitat que m'agradaria compartir amb tots/es vosaltres per veure què en penseu. Aquesta té a veure amb un plantejament que fa Watzlawick en el seu llibre.
L'activitat és la següent:
Com tots sabem, l'emoció esbiaixa el pensament, però també sabem que els pensaments tenen el poder d'evocar emocions. En el cas d'aquest home, penseu que l'emoció ha provocat el pensament o penseu que ha estat al contrari?
Davant aquest plantejament, considero que ha estat el pensament qui ha provocat l'emoció perquè l'home, al principi, tenia la idea clara de demanar-li al seu veí que li deixés el martell. Però, després de pensar i pensar i donar-li massa voltes a la situació, comença a suposar aspectes negatius del seu veí de per què no li vol deixar el martell quan ni tan sols li ha demanat. A més a més, comença a pensar malament d'ell quan potser en realitat no li passa res i sí que li deixaria el martell si li demanés.
Segons el meu punt de vista, el problema que té aquest home és que és una persona molt pessimista, és a dir, que tot ho veu des de la perspectiva negativa i això li provoca ser insegur amb ell mateix i, per tant, no confiar amb ell. Per això que, si ni tan sols confia amb ell mateix com pot confiar amb els demés?
En la meva opinió, les persones que solen ser insegures amb elles mateixes, els provoca tenir una baixa autoestima. Per tant, tant l'home del martell com totes aquelles persones que tenen aquest problema, haurien de trobar una solució per a això.
Per últim, afegir que, en aquest cas, l'home del martell hauria de veure la vida amb més optimisme i positivisme i no pensar tan malament i suposar aspectes negatius de les persones sense tenir un motiu raonable i cert.
Ara us toca a vosaltres, què en penseu de tot això?
Endavant i ànims!
Fins aviat!
Núria Martínez,
En un curs que estic realitzant relacionat amb l'Educació Emocional, se'ns va plantejar una activitat que m'agradaria compartir amb tots/es vosaltres per veure què en penseu. Aquesta té a veure amb un plantejament que fa Watzlawick en el seu llibre.
L'activitat és la següent:
Un home vol penjar un quadre. El clau ja el té, però li falta un martell. El veí en té un. Així doncs, el nostre home decideix demanar al veí que li deixi el martell. Però de cop té un dubte: Què? I si no me’l vol deixar? Ara que hi penso, ahir em va saludar una mica distret. Potser tenia pressa. Però potser la pressa no és més que una excusa, i en realitat té alguna cosa en contra meva. Què pot ser? Jo no li he fet res; alguna cosa se li haurà ficat al cap. Si algú em demanés que li deixés una eina jo li deixaria de seguida. Perquè no ho fa ell també? Com pot algú negar-se a fer un favor tan senzill a un altre? Gent com aquesta t’amarguen la vida. I després encara s’imaginarà que depenc d’ell. Només per què té un martell. Això ja és massa. Així que el nostre home surt precipitadament cap casa del veí, toca el timbre, s’obre la porta i, abans que el veí tingui temps de dir “bon dia”, el nostre home crida furiosament: ja es pot quedar amb el seu martell, imbècil!
L'art d'amargar-se la vida
Pau Watzlawick
Com tots sabem, l'emoció esbiaixa el pensament, però també sabem que els pensaments tenen el poder d'evocar emocions. En el cas d'aquest home, penseu que l'emoció ha provocat el pensament o penseu que ha estat al contrari?
Davant aquest plantejament, considero que ha estat el pensament qui ha provocat l'emoció perquè l'home, al principi, tenia la idea clara de demanar-li al seu veí que li deixés el martell. Però, després de pensar i pensar i donar-li massa voltes a la situació, comença a suposar aspectes negatius del seu veí de per què no li vol deixar el martell quan ni tan sols li ha demanat. A més a més, comença a pensar malament d'ell quan potser en realitat no li passa res i sí que li deixaria el martell si li demanés.
Segons el meu punt de vista, el problema que té aquest home és que és una persona molt pessimista, és a dir, que tot ho veu des de la perspectiva negativa i això li provoca ser insegur amb ell mateix i, per tant, no confiar amb ell. Per això que, si ni tan sols confia amb ell mateix com pot confiar amb els demés?
En la meva opinió, les persones que solen ser insegures amb elles mateixes, els provoca tenir una baixa autoestima. Per tant, tant l'home del martell com totes aquelles persones que tenen aquest problema, haurien de trobar una solució per a això.
Per últim, afegir que, en aquest cas, l'home del martell hauria de veure la vida amb més optimisme i positivisme i no pensar tan malament i suposar aspectes negatius de les persones sense tenir un motiu raonable i cert.
Ara us toca a vosaltres, què en penseu de tot això?
Endavant i ànims!
Fins aviat!
Núria Martínez,
martes, 5 de octubre de 2010
La ciència de la ment
Al llarg de les primeres sessions de classe, vàrem fer una breu pinzellada sobre conceptes com la ment, la consciència i també es va parlar sobre alguns temes que s'aniran tractant durant aquests mesos com, per exemple, la memòria, l'atenció, les emocions, entre altres.
A continuació, us presento un vídeo que fa referència a "La ciència de la ment del S.XXI". Ja sé que no s'ha tractat molt a fons aquest tema, però francament el vídeo l'he trobat molt interessant perquè des d'una perspectiva més científica, se'ns expliquen els principis dels quals parteix aquesta ciència i a més a més, se'ns plantegen algunes qüestions molt interessants relacionades amb el tema de la memòria.
Espero que disfruteu veient el vídeo, malgrat en algun moment us sembli massa teòric.
Fins aviat companys i companyes!
Núria Martínez,
http://www.youtube.com/watch?v=RkmcoyDUVWY&feature=related
A continuació, us presento un vídeo que fa referència a "La ciència de la ment del S.XXI". Ja sé que no s'ha tractat molt a fons aquest tema, però francament el vídeo l'he trobat molt interessant perquè des d'una perspectiva més científica, se'ns expliquen els principis dels quals parteix aquesta ciència i a més a més, se'ns plantegen algunes qüestions molt interessants relacionades amb el tema de la memòria.
Espero que disfruteu veient el vídeo, malgrat en algun moment us sembli massa teòric.
Fins aviat companys i companyes!
Núria Martínez,
http://www.youtube.com/watch?v=RkmcoyDUVWY&feature=related
lunes, 4 de octubre de 2010
Hola a tothom,
Em dic Núria Martínez i actualment estic cursant 4t de Psicopedagogia a la Universitat de Girona. Aquest blog s'anomena Processos Psicològics Bàsics perquè ha estat creat arran d'una assignatura titulada també així.
Espero que al llarg d'aquests mesos poguem anar aprofundint en temes tractats a l'aula i que ens siguin d'interès i, al mateix temps, poguem anar compartint tota aquella informació que trobem rellevant i, a poc a poc, anar creant un aprenentatge plegats.
Estic contenta d'encetar aquesta nova experiència, ja que considero que entre tots i totes podrem acabar tenint molt de material, recursos i informació relacionada amb els temes els quals estem treballant i/o treballarem.
Una forta abraçada i fins aviat!
Núria Martínez,
Em dic Núria Martínez i actualment estic cursant 4t de Psicopedagogia a la Universitat de Girona. Aquest blog s'anomena Processos Psicològics Bàsics perquè ha estat creat arran d'una assignatura titulada també així.
Espero que al llarg d'aquests mesos poguem anar aprofundint en temes tractats a l'aula i que ens siguin d'interès i, al mateix temps, poguem anar compartint tota aquella informació que trobem rellevant i, a poc a poc, anar creant un aprenentatge plegats.
Estic contenta d'encetar aquesta nova experiència, ja que considero que entre tots i totes podrem acabar tenint molt de material, recursos i informació relacionada amb els temes els quals estem treballant i/o treballarem.
Una forta abraçada i fins aviat!
Núria Martínez,
Suscribirse a:
Entradas (Atom)